El Musée des Tissus de Lió és el més gran centre mondial especialitzat de fons tèxtils de totes les èpoques i cultures. No sols per la magnitut de les seues col·leccions que, juntament amb les del veí Museu d'Arts Decoratives, passen dels dos-milions de documents (el Museu de Terrassa, el més important a casa nostra, tan sols custòdia cent vint-mil), també per que és el punt de referència dels investigadors, conservadors, restauradors, col·leccionistes i aficionats de la indumentària i el tèxtil històric. Fundat a mitjans del segle XIX, a partir de diverses col·leccions i donacions públiques i privades, des dels anys cinquanta del passat segle és, així mateix, la seu del CIETA (Centre Internacional d'Estudis de Teixits Antics).
La ciutat de Lió, amb els seus voltants, va ser durant els segles XVIII i XIX la principal productora a Europa de sederies. La Fabrica lionesa, a més a més, va marcar les tendències i les iniciatives en la moda dels teixits més luxosos. Dins d'aquell context de força emprenedora va nàixer el Museu. Propietat de la Cambra de Comerç i Indústria de la Vila de Lió, la seua sostenibilitat econòmica no és possible amb els recursos actuals de l'entitat. A principis del pròxim mes de març, si no es troba una solució, el Museu tancarà les seues portes.
Dins de les col·leccions pròpies conserva peces icòniques que en el passat formaren part del nostre patrimoni artístic i cultural. Destaca la capa pluvial, del conjunt litúrgic, de la Capella Reial de la Catedral de Granada, donada, a principis del segle XVI, per el Rei de València Ferran el Catòlic (va morir al 1504). El teixit, un vellut tallat a dos altures amb trames metàl·liques, que alguns investigadors han atribuït a un obrador florentí, és un sembrat amb les armes Reials. La capa granadina va ser exposada a València, al Centre del Carme, de setembre a novembre de 2004, amb motiu d'una exposició dedicada a la monarquia hispànica.
 |
| Detall del teixit. Inv. 25432 |
 |
| Capa pluvial de la Catedral de Granada. Musée des Tissus de Lió. Inv. 25432 |
Aquelles comandes van ser dissenyades per Jean-Démosthène Dugourc, decorador d'interiors, i teixides, algunes d'elles, a fàbriques valencianes (Miquel Gay i Cia, Claudio Bodoy, Carlos Iranzo,...) a instàncies de Pernon. Al menys durant aquells anys la capacitat tecnològica i humana dels mestres velluters valencians no res tenia que envejar a les dels lionesos
De prou d'aquelles mostres i restes de teixits que es conserven al Museu de Lió (i a d'altres museus i col·leccions) no sempre és fàcil d'atribuir-ne la ciutat de fabricació. L'elegància, el classicisme i la perfecció tècnica d'aquells teixits, inspirats amb motius pompeians, no han estat superats. No res a vore amb les propostes de disseny que vindran després. L'estil Imperi i els revivals historicistes del XIX no es poden comparar, ni de lluny.
Per evitar el tancament del Musée des Tissus s'ha iniciat una campanya cívica, de recollida de signatures, dirigida a la Ministra de Cultura del Govern francés. S'han recollit més de 75.000 d'arreu del món. L'objectiu es recollir-ne 100.000 en el pròxims dies.
NO AL TANCAMENT DEL MUSEU DELS TEIXITS DE LIÓ
 |
| Tapisseria de cadira (1797). Casita del Principe (l'Escorial). Lampas espolinat, amb fons tafetà. Disseny de Dugourc, Pernon. Musée des Tissus. Inv. 24801 |
 |
| Entelat mural de la sala de ball de la Casita del Labrador (1797). Dissenys de Dugourc, teixits per Pernon. Lampas amb fons de setí. Representen sàtirs músics i dansants. Musée des Tissus. Inv. 24804/2 |
