La família Martín-Marín de Segorb (l'Alt Palància) conserva un joc d'agulles atípic. Les cabotes són esfèriques, prou imperfectes i de vidre negre facetat, probablement tallat a mà, per la desigualtat de les cares. Les agulles són d'acer i el canó de llautó. Es tracta d'un joc fet amb materials pobres, però dignament treballats. La joieria amb pedres negres (atzabeja i vidres) es va utilitzar profusament a l'últim quart del segle XIX. Com a complements en l'abillament dels llargs dols a que socialment les dones eren obligades. També, però, la joieria
negra formava part de la moda del moment, coneguda com a
remordimiento. Reflex dels valors puritans i victorians de la societat anglesa del finals del XIX. A Espanya, coincidint amb la crisi del 98, la moda va ser encara més tètrica i fúnebre, si era possible, que a la resta d'Europa. L'expansió i vitalitat de la negror, durant l'època de la Restauració, ens fa recordar l'austeritat de l'Espanya dels Aústries.
El fort arrelament i vigència del pentinat tradicional, durant aquell període, reformula la moda estàndard internacional i l'adapta als patrons populars. Les agulles valencianes, allunyant-se'n dels models tradicionals, es mimetitzen amb la joieria del moment. En tot cas es tractaria d'una moda efímera i testimonial, encara que significativa. Les joies per al dol encara se perllongarien un temps. Els argenters valencians, finalitzada la Gran Guerra, en 1918, exportaren a França grans quantitats de joieria
negra, de dol, i de qualitat prou discreta, per a les viudes i òrfenes dels soldats morts a l'enfrontament. I el volum del treball degué ser considerable. L'argenteria
El Sol, a prop de l'església de Santa Caterina, de València, donava feina a quaranta operaris.
 |
Joc d'agulles (4). Vidre negre facetat, acer i llautó. Família Martín-Marín. Sogorb (l'Alt Palància)
|
 |
| Joc d'agulles (4). Vidre negre facetat, acer i llautó. Canó 16,20. Rasca-monyos, 12,70. Família Martín-Marín. Sogorb (l'Alt Palància) |
 |
| Joc d'agulles (4). Vidre negre facetat, acer i llautó. Família Martín-Marín. Sogorb (l'Alt Palància |
Les fonts escrites -literàries, històriques i periodístiques- junt a les fonts gràfiques -la pintura costumista i la fotografia- ens ajuden a contextulitzar i visualitzar la indumentària popular. En aquest cas, les agulles del monyo (o del
topet; o del
figó, com diuen a Xàbia, a la Marina Alta). Aquestes fonts, però, cal prendre-les amb precaució, i no literalment, en el cas dels texts, o com a document inqüestionable en el cas de les fonts gràfiques.
Al sainet
Els amors d'un torrentí. de Francesc de P. Rochano, 1859, les fadrines porten "
bona agulla i punxador". També al mateix any, 1859, a l'obra col·lectiva
Los valencianos pintados por si mismos, al capítol dedicat a la valenciana diu que al pentinat porta
"una aguja y dos picadores (rasca-moños)". En aquestes dos obres coetànies troben diferències: en un cas es parla d'un únic punxador i a l'altre de dos rasca-monyos. Es pot deduir que coexistien, a la mateixa època, una o dos agulles i coexitien, així mateix, els dos vocables per nomenar-les.
Blasco Ibáñez, don Vicent, al conte valencià
La cencerrada, 1893, escriu que a la
caixeta d'una fadrina novençana de l'Horta hi ha
"las tres agujas, con cabezas de apretadas perlas". A la seua novel·la d'ambientació valenciana,
Arroz y tartana, 1894, tal vegada la millor del cicle, ens diu d'una jove criada d'una casa burgesa, natural d'un poble de les rodalies de la ciutat, que duia
"agujas de perlas, completando este tocado de la huerta su traje mixto, en el que se mezclan los adornos de la ciudad con los del campo". Per aquells anys, doncs, les jòvens dels pobles de la comarca de l'Horta encara es pentinaven amb el topet tradicional i les seues agulles corresponents. Però en 1904, tan sols deu anys després, escriu Blasco Ibáñez a
Alma valenciana, "Cada barraca ocultaba en los arcones del estudio un pequeño tesoro ..../... agujas de esmeralda para el rodete". Deixant a banda les maragdes, l'ús de les agulles junt a la vigència del pentinat no és massa clar.
A la Geografía general del Reino de Valencia (c.1919), José Martínez Aloy, ens diu,"Labradoras ancianas o muy humildes son las únicas mujeres que en la huerta de Valencia prenden todavía sus cabellos con agujas". El monyo tradicional, i amb ell les agulles, iniciaven la seua extinció. Vicente Llatas a l'opuscle Folclore villarense, 1994, reporta que formaven part del vestit tradicional
"valiosas agujas y pasadores, también de perles finas, a estilo de la antigua labradora valenciana" i que entre 1920 i 1927 encara es casaren, a Villar del Arzobispo (Els Serrans), trenta-dos parelles
"vistiendo a la antigua usanza". L'àmbit de la indumentària popular ja reculava i es recloïa a nuclis rurals aïllats i allunyats de les modes urbanes. Així 1927 es la darrera data documentada, pel que fa referència a les agulles, de la
resistència a les modes unificadores. Però, encara als primers anys de la dècada dels 40 del segle XX, segons reporta Almela y Vives, algunes dones de Villar del Arzobispo encara utilitzaven habitualment les agulles
A la pintura costumista tan sols seria de fiar, i també amb prevencions per la seua tendència a un costumisme arcaïtzant, Bernardo Ferrándiz. Als seus llenços
Cosechera de seda de Puzol (1875) i
El escribano público (1876), com a tota la seua obra d'ambientació rural valenciana, les dones duen grans agulles. A la fotografia, que com a document fiable també cal prendre amb prevenció, reproduïm una cigarrera -per altra part, no gens costumista- de J. Laurent (1876) i dos fotografies anònimes de data incerta, on es pot vore, encara que amb dificultat, la vigència de les agulles tradicionals. Comparant les pintures i les fotografies advertim que Ferrándiz, certament, magnifica el volum de les agulles.
 |
| Detall. Cosechera de seda en Puzol. Bernardo Ferrándiz. Oleografía de F. Muñoz. c. 1876. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Detall. El escribano público. Bernardo Ferrándiz. Foto de J. Laurent. Biblioteca Nacional (c. 1875) |
 |
| Detall. València. Grupo de cigarreras. 1870. J. Laurent |
 |
| Detall. Fotografia, Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Detall. Fotografia. Col·lecció L'escarpidor |
A la col·lecció comercial de
L'escarpidor hem recuperat i reproduït alguns models d'entre les nostres agulles originals.
 |
| Joc d'agulles (4). Llautó sobredaurat. Estrassa i perles |
 |
| Detall. Agulla |
 |
| Joc d'agulles (4). Llautó sobredaurat, vidres verds i perles. |
 |
| Joc d'agulles (4) Llautó sobredaurat i vidres verds. |
 |
| Joc d'agulles (4). Llautó sobredaurat i vidres d'estrassa |
 |
| Joc d'agulles (4). Llautó sobredaurat i vidres d'estrassa |
 |
| Botó durant el muntatge. Baix, la roseta central. Dalt a l'esquerra dos rosetes perimetrals. Les rosetes afegeixen tridimensionalitat i volum al botó |
