 |
| Col·lecció L'escarpidor: jupetí confeccionat al nostre taller |
 |
| Teixit actual de la nostra col·lecció. Tret d'un jupetí d'època, de la col·lecció L'escarpidor. |
Per a la vestimenta dels hòmens la moda Imperi (finals del s. XVIII) suposa una inflexió radical. S'estableixen els patrons d'una nova masculinitat, uns nous codis en la indumentària que trenquen amb els vigents fins aleshores. Els teixits de colors més o menys cridaners o vistosos, juntament amb brodats, randes, perruques, maquillatge, desapareixeran de la nova imatge masculina. Codis que es consideraran poc convenients al nou rol masculí, que imposarà i assumirà la nova classe social emergent: la burgesia. De l'ociositat de la aristocràcia es passa a la productivitat manufacturera, comercial o professional dels inductors de la revolució industrial. L'austeritat, el pragmatisme i la funcionalitat seran els nous valors socials, reflex de la naixent mentalitat capitalista. Codis ètics i morals que, així mateix, condicionaran els codis estètics de la indumentària masculina: negació del color, teixits de textura aspra o mat, minimalisme, absència d'elements decoratius innecessaris. Dos- cents anys després encara no s'ha acabat de superar un concepte tan reduccionista de la masculinitat, i tan carregat de connotacions ideològiques.
 |
| Jupetins anglesos amb disseny de quadres tartans 1840-1850 |
A la indumentària popular, curiosament, li va costar d'acceptar els nous codis, però, també, poc a poc, el negre -la negació del color- s'imposarà. Sobre tot a partir de la segona meitat del XIX, època que suposa el cant del cigne de la vestimenta tradicional. Malgrat tot, algunes peces de la indumentària de l'home es resistiran: els jupetins i els mocadors de cap (i en part, també, les mantes, recordem el colorit de les morellanes).
El jupetí es va enfosquir, però va mantindre alguns dels elements mes cridaners d'èpoques anteriors: un cert colorit, teixits sumptuosos, botonada de metalls nobles i elaboració artística.
Els teixits de quadres de vellut llaurat i/o espolinats, amb filatures de seda policromada, representen un alt percentatge dels jupetins de la segona meitat del XIX que han arribat fins a nosaltres. Hi ha varietat de dibuixos, però amb uns esquemes compartits en el disseny del teixit. Hi hauria que confirmar-ho amb documentació sòlida, però tot fa creure que es teixiren a las fàbriques sederes valencianes. A cap lloc d'Espanya hi havia tecnologia per fer-los i, més enllà dels Pirineus, no es coneix eixe tipus de teixit tan específic. Es requerien uns telers prou complexos, de montura doble, que disposaren de màquina Jaquard i aviadura, amb dos o tres ordits -potser, fins i tot, amb un ordit alimentat per trescanadora- però sense cap altre automatisme. I amb un rendiment de pocs centímetres diaris (poc més o menys el mateix que els telers d'espolinat que funcionen actualment) Aquesta moda, reduïda a l'àmbit valencià -al menys, quantitativament-, s'estendrà, més enllà de les nostres comarques, al Baix Aragó.
En quant a l'origen del disseny, caldria cercar-lo a la moda victoriana dels tartans escosesos?. Dins de la indumentària popular també trobarem dissenys semblants: als mocadors, mantes, faldellins de llana,...Cal recordar que les classes populars sempre s'han sentit atretes per el colorit, i les teles de quadres o de llistes policromades eren una alternativa més assequible -per el seu menor cost- als teixits mostrejats.
 |
| Baix Aragó, cap a 1935. Idèntic disseny al de la foto de la dreta |
 |
| Esquena d'un jupetí de la col·lecció L'escarpidor |
 |
| Esquena d'un jupetí de la col·lecció L'escarpidor |
 |
| Vista frontal de jupetí. Col·lecció L'escarpidor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada