A la memòria de Joseph-Marie Jaquard, inventor de la màquina Jaquard, i de Juan Antonio Miquel l'introductor d'aquests telers a València.
Burlant tots els controls de la gendarmeria francesa en novembre de 1818 arribaren a València, desembarcades en el Grau, les primeres màquines Jaquard. L'operació va ser una iniciativa del fabricant Juan Antonio Miquel. Encara que nascut a França, Miquel va obtindre la condició de naturaleza de estos reinos en 1808, i va desenrotllar tota la seua activitat empresarial i cívica a València. Va ser un fabricant emprenedor i agosarat, i un valencià compromés i patriòtic.
Però l'efemèride, la commemoració del bicentenari, ha passat oblidada per aquelles institucions i persones que deurien de reconéixer el que va significar per a la sederia valenciana l'arribada dels telers Jaquard. De vegades l'alta historiografia no valora com cal les aportacions que canviaren i facilitaren la vida quotidiana de molts col·lectius, com ara la dels velluters valencians, i amb ells la dels teixidors de tot el món.
Retrat de Joseph-Marie Jaquard. Jean-Claude Bonnefond (entre 1832-1834).Oli sobre llenç. Musée des Tissus. Lió. |
LA MÀQUINA JAQUARD
El camí cap a la mecanització del procés de tissatge va ser llarg i costós. Amb invents que no coduïen enlloc, però obrien camins cap a aportacions més efectives. Una gran part de les aplicacions de la Revolució Industrial es destinaren a la manufactura tèxtil, com la màquina de vapor ideada en 1769. Trenta any abans una part del treball manual dels teixidors es va mecanitzar amb la invenció de la llançadora volant, per John Kay en 1733.
Al llarg del segle XVIII diverses millores en la seqüència del ram, en el teler de llaços, facilità el dur treball dels estiradors, activitat que exigia d'un gran esforç físic que realitzaven majoritàriament dones i xiquets durant jornades esgotadores. De 1725 daten les primeres proves per al tissatge mecànic de teles mostrejades. Propostes i intents que es repetiren al llarg del segle XVIII i que no produïren cap efecte pràctic, però facilitaren invents posteriors.
Teler de llaços |
Però, què és una màquina Jaquard? Es un enginy basat en l'amplicació mecànica d'un sistema binari: el 0 o 1, el sí i el no, el vuit i el ple. El funcionament de l'invent partix d'uns cartons perforats que apugen o retenen les agulles, que unides als ramalets, creen en el teler la decoració d'un teixit mostrejat. Aquest concepte bàsic del buit i el ple ja havia tingut una primera proposta plàstica amb la retícula de les "raquetes": la representació figurada d'un teixit de mostra.
Raqueta del disseny Salmón. Vellut ciselé (tallat i anella). Tres corps. Lligament de fons en setí. |
Màquina Jaquard |
Encara que la màquina Jaquard comença el seu recorregut històric i tecnològic al si de la sederia lionesa, no serà en aquest sector tèxtil on desenrotllarà les seues màximes possibilitats. Va a ser a París, i dins de les manufactures de la indústria dels xals de Caxemir, on els telers Jaquard assoliren la total rendibilitat creativa i tecnològica. No se pot assegurar si va ser la demanda accelerada de la moda dels caxemirs qui va impulsar els avanços tecnològics, o van ésser els avanços tecnològics qui acceleraren les modes. Probablement, la moda i la tecnologia es retroalimentaven mútuament.
Rastre |
Rastre |
Targeta perforada. Cap a 1970 |
ELS TELERS JAQUARD EN VALÈNCIA
La ciutat de València va ser el primer centre tèxtil d'Espanya on arribaren les màquines Jaquard, i també un dels primers de la resta d'Europa. La documentació conservada en el Palau Reial de Madrid és inqüestionable. En 1817 Juan Antonio Miquel ja intentà dur a València el nou invent. En novembre de 1818 es dirigix al rei Ferran VII per anunciar-li l'arribada de les noves màquines a les duanes de València. També en abril de 1819 es torna a dirigir al Rei amb motiu de la compra a Lió de cartons perforats.
A Juan Antonio Miquel no li degué ser fàcil poder traure les màquines Jaquard de Lió, l'estat francés es mantenia a l'aguait per retindre el control del nou invent i evitar la pirateria industrial. Però Miquel, cal recordar que era francés de naixença, tenia molt bons contactes al país veí. Havia mantingut una intensa relació personal i mercantil amb Camille Pernon, el més important fabricant europeu de sedes entre finals del segle XVIII i principis del XIX i protector de Jaquard; Pernon ja havia mort en 1818, però és de suposar que Miquel continuava mantenint una bona relació amb els seus successors empresarials. Per altra part, el fabricant valencià no deuria tindre-li por al risc i a l'aventura: havia participat activament, durant la Guerra del Francés, en un intent recolzat pel govern de Cadis, per a rescatar a Ferran VII, empresonat a França.
Bolla de la Reial Fàbrica de Teixits de Seda de Miquel Gai i cia. València. |
Colgadura de malves, garlandes i columnes. Detall de les malves. València 1806-1808. Reial Fàbrica de Teixits de Seda de Miquel Gay i cia. |
Colgadura de malves, garlandes i columnes. Detall de la cistella. València 1806-1808. Reial Fàbrica de Teixits de Seda de Miquel Gay i cia. |
Colgadura de malves, garlandes i columnes. Capitells. València 1806-1808. Reial Fàbrica de Teixits de Seda de Miquel Gay i cia. |
La introducció de les primeres màquines Jaquard a València es va fer quan encara no eren totalment operatives a Lió. Es considera, pels historiadors de la tecnologia tèxtil, que la plena efectivitat del Jaquard es va produir cap a 1819, any que Lluís XVIII li va concedir a l'inventor la màxima condecoració francesa, la Legió d'Honor.
És molt probable que aquests primers telers Jaquard instal·lats a València no tingueren èxit, i no arribaren a funcionar amb continuïtat. No serà fins a vint o vint-cinc anys després que la sederia valenciana començà a reemplaçar els telers de llaços per telers Jaquards. Pero, malauradament, la introducció massiva dels Jaquards coincidix amb l'afonament i la ruïna de la sederia valenciana. Els nostres velluters no pugueren adaptar la seua capacitat tecnològica, la seua saviesa en el tissatge i les xarxes comercials existents a les demandes dels nous consumidors que exigien uns teixits aparents i de qualitat discreta o baixa. Les classes populars de la ciutat de València, en gran part depenents de la sederia, van patir una greu crisi social, econòmica i, fins i tot, de subsistència.
Però, amb tot, l'enginy i la capacitat d'aprofitar els nous invents es va mantindre entre els velluters valencians. Les màquines Jaquard, tecnologia punta al seu moment, van ser totalment acceptades i utilitzades amb mestria. Bona prova del seu èxit entre els treballadors valencians de la seda va ser la adaptació a la parla local de tots els components i peces de les noves màquines. El valencià mantenia la total vigència com a idioma de la sederia i el seu ús social intacte. Mentre que la burgesia sedera valenciana va ser incapaç de reconvertir la industria tradicional, els obrers de la seda -i sovint en contra dels seus interessos com a classe social- adaptaren sense complexes les noves tecnologies.
La sederia valenciana està en deute amb Joseph-Marie Jaquard, inventor d'un enginy que canvià el tissatge per sempre, i amb Juan Antoni Miquel, l'introductor de la nova tecnologia en la nostra ciutat.