Al 1997
L'escarpidor iniciava la col·lecció de teixits exclusius reproduïts de mostres, fragments o peces de roba antigues. En aquells moments, fa deneu anys, no érem conscients fins on podríem arribar amb la nostra proposta, ni del contingut històric, artístic i tècnic de les mostres que començaven a reproduir amb tecnologia actual. Comencem pel nom. A aquest disseny se li va donar el nom de
chinoise anys després de comercialitzar-se. Els noms amb que designem els teixits reproduïts són arbitraris, tan sols s'intenta identificar el dibuix amb alguna imatge o motiu del propi disseny per facilitar-ne el seu ràpid reconeiximent. Als noms escollits no hi ha cap ridícula pretenciositat, tan sols un sentit pràctic.
En tot cas el teixit original era inspirat per motius xinesos, o ho semblava. I en aquells anys ben poca més podríem afegir. Tot document històric ens pot transmetre molta informació, però, cal saber llegir-la i interpretar-la.
Com molts fragments de teixits carregats d'història, sovint són moltes més les preguntes i dubtes per esbrinar que les respostes i certeses comprovades. Comencem per les evidències, per una aproximació al coneixement dels lligaments i de la resta de característiques tècniques.
Es tracta d'un lampas treballat en teler manual anterior al Jaquard, d'un ample aproximat d'entre 50 i 52 ctms, El lligament(1) de fons és una variant del tafetà(2), però no és pròpiament un otomà -encara que ho semble- ni tampoc un gro(3). Estem davant d'un lligament que podem explicar i analitzar, però del qual desconeixem el nom amb que seria conegut pels velluters valencians (potser es tractaria d'un canutó?) suposant, i tan sols seria una hipòtesi, que fóra de manufactura valenciana.
L'ordit(4), contràriament al que és habitual, no té cap torsió, es tracta, doncs, d'un fil de seda laxa(5). La trama(6) continua de fons, també sense cap torsió, abandona parcialment la seua missió de lligament amb l'ordit per participar a la decoració, fent-se visible mitjançant bastes.
Sobre el mostrejat de fons, amb una definició poc més que insinuada, se superposen els motius espolinats amb colors, donant al teixit un efecte de profunditat: un primer pla acolorit, sobre un segon pla que sembla llunyà, per la utilització -engamada- de dos tonalitats d'un mateix color. Els motius espolinats es teixeixen, també, amb seda laxa de dos caps, en set colors: verd, rosa clar, rosa salmonat, blau, cru, groc. La setena trama espolinada té un cap marró i l'altre albergina, amb un efecte conegut com a migrat.
El mostrejat de fons, amb motius vegetals -branques, fulles i flors, molt estilitzats- és pràcticament un perfilat sense masses compactes. Tampoc els temes espolinats, amb molt de colorit i molt contrastats cromàticament, tenen plens importants, també són perfils. Aquest efecte de perfilat dona lleugeresa, volum i informalitat al disseny.
 |
| Fragment de teixit. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Detall d'un dels motius espolinats. |
 |
| Detall d'un dels motius espolinats. |
 |
| Detall d'un dels motius espolinats. |
 |
| Detall del mostrejat de fons. |
 |
Detall del mostrejat de fons.
|
Establir la cronologia del teixit és un poc més complicat. Cerquem-ne uns antecedents. A la meitat del segle XVIII els dissenys dels teixits, amb correspondència amb la resta d'arts decoratives, comencen a alleugerir-se, és el moment del punt d'inflexió del barroc, que encara es mantindria, però amb dissenys més
buits, durant el tercer quart del XVIII. Alguns dibuixos de la dissenyadora britànica Anna Maria Garthwaite, establerta a Spitafields, el barri seder de Londres, podrien ser la font inspiradora del teixit. Comparteixen alguns trets: un fons mostrejat lleugerament perfilat i uns motius espolinats policroms molt oberts. Els dissenyadors anglesos, que encara pateixen d'una excessiva simetria i rigidesa formal, desenvoluparen una escola amb uns pressupostos més estilitzats i creatius, en contraposició a la resta de centres seders del continent (València, Lió, Venècia, etc) fidels a uns conceptes més naturalistes i academicistes.
A la col·lecció de
L'escarpidor hi ha un cos, probablement francès i que formaria part d'un vestit complet, confeccionat cap a 1840, però reaprofitant i remuntant el teixit d'una altra peça o conjunt anterior. Les similituds del teixit francès amb el teixit valencià són molt més coincidents que amb els dissenys d'Anna Maria Garthwaite. Encara que el lligament de fons del teixit francès (possiblement Lió o els seus voltants) és una sarja, ens trobem davant de dos dissenys íntimament relacionats. Es fa difícil de creure que no existís cap relació entre ells. Un va ser la font d'inspiració de l'altre, o ambdos teixits tingueren un altre disseny anterior comú. Es probable, aplicant la lògica històrica, que el teixit valencià s'inspirara en el lionès. Però, amb tot, el nostre teixit no es limita a copiar, adapta o canvia lligaments i efectes: el relleu en el mostrejat de fons és més marcat al teixit valencià, també la paleta cromàtica valenciana és més rica, acolorida i contrastada.
En tot cas establir la cronologia de la mostra antiga del
chinoise, sense cap tipus de documentació,
és difícil. El disseny primigeni, tal vegada, caldria datar-lo cap a 1780-90 (?). Però, no estaríem davant d'un dibuix vigent durant algunes dècades, potser fins ben entrat el segle XIX?. No podríem establir una relació de continuïtat entre el
chinoise i uns tipus de teixits semblants, molt utilitzats a la indumentària tradicional valenciana durant la primera meitat del XIX?. Em parlarem.
 |
| Detall. Vestit. Tafetà mostrejat i espolinat, disseny d'Anna Maria Garthwaite (1752) |
 |
| Fragment de tafetà mostrejat i espolinat, disseny d'Anna Maria Garthwaite (1752) |
 |
| Cos. c 1840. França (?). Col·lecció L'escarpidor. |
 |
| Motiu espolinat, Detall. |
 |
Mostrejat de fons. Detall.
|
 |
| Motiu espolinat, Detall. |
 |
Motiu espolinat, Detall.
|
A les reproduccions efectuades per
L'escarpidor s'han fet servir dos lligaments de fons. En la mostra de color cardenal el lligament de fons és un tafetà, i el dibuix de la mostra s'obté per un efecte de setí.
Al teixit verd el fons és un otomà, i la mostra s'obté per bastes de trama, en aquest cas molt més contrastada. El color verd de la trama és més clar que el de l'ordit, amb això el mostrejat de fons és fa molt més visible.
 |
| Reproducció del Chinoise en color cardenal, amb fons de tafetà i mostrejat de fons en setí |
 |
| Lligament del teixit de fons, tafetà, motiu amb lligament de setí (per ordim) |
 |
| Chinoise en lligament d'otomà, mostra de fons per bastes de trama. |
 |
| Motiu del mostrejat de fons |
 |
| Devantal, confeccionat amb un chinoise en seda |
VOCABULARI
(1) lligament. Creuament dels fils d'un teixit.
(2) tafetà. Lligament bàsic. Un fil d'ordit creua, alternativament, per baix o per dalt, amb un fil de la trama
(3) gro. Variant del lligament tafetà. Dos fils -o més- d'ordit creuen amb dos -o més- fils de trama
(4) ordit/ordim. Conjunt de fils paral·lels que van en el sentit longitudinal del teixit.
(5) trama. Fil perpendicular a l'ordit i lligat amb ell.
(6) laxa (seda). Sense torsió.
