LA RAQUETA: el nom fa la cosa.

Per a la fabricació d'un nou teixit el procés començava amb el disseny d'un dibuix, d'acord amb el tipus de producte que es volia oferir.  Els dissenyadors tèxtils, a més de bons pintors especialitzats en les arts decoratives i en la Història de l'Art, imaginatius i amb capacitat de connectar amb els consumidors, devien de conèixer les possibilitats tècniques dels telers -i, també, les seues limitacions- per traure-li les màximes possibilitats creatives. En un teler no es pot fer tot el que hom voldria, però un coneixement dels seus mecanismes, per optimitzar-los, es clau per fer rentable i amb èxit d'acollida, des d'un punt de vista empresarial, un nou disseny.

Fetes les correccions estètiques del disseny proposat, es passava a l'elaboració d'un dibuix tècnic. Aquest dibuix es conegut a la sederia valenciana com a raqueta.  A la resta del nostre àmbit lingüístic se'l coneix com a posada en carta, que es una traducció literal del terme francès mise en carte. També en castellà es tradueix literalment del francès: puesta en carta.

La raqueta és un dibuix sobre paper quadriculat. Les línies verticals representen els fils de l'ordim i les línies horitzontals representen les trames. De vegades es sol representar, encara que no sempre, el tipus de lligament de les bastes de trama (sarja, punt berclé o matissat, ...). La policromia de la raqueta (Fotos 3, 4 i 5) es correspon amb els colors de les trames, o de l'ordit -encara que més rarament-  segons es tracte d'un llistat o d'un perdut.

Abans de la implantació de la màquina Jaquard la raqueta es llegia directament al teler de llaços, per un operari conegut com a tirador (Foto 6), que pujava o abaixava els ramals de les agulles per que el teixidor executara el dibuix. Amb l'arribada del Jaquard la raqueta servia per picar els cartons de la màquina.

El vocable raqueta no apareix massa sovint a l'abundat documentació que va generar la sederia valenciana al llarg dels temps. Que hom sàpiga la referència més antiga que hem trobat, fins ara, data de 1780, "de adaptar unas, u otras Flores en la que llaman Raqueta para las operaciones de telar". Al segle XIX la paraula pren oficialitat, el Col·legi de l'Art Major de la Seda, a les classes que impartia a la casa gremial, junt al dibuix, comptabilitat o francès, apareix l'assignatura de Dibujo de raqueta (foto 1). Cap a 1880 es va fer lliurament d'un premi  especial (Foto 2) al profesor de dibujo de raqueta y teoría de tejidos, Ramón Aguilar Mascaró. Aquest premi conjunt evidencia la importància del coneixements tècnics del tissatje per fer una bona raqueta, ...i també posa en evidència el gremialisme i classisme extrem dels velluters valencians: li recompensen amb un títol inferior: exercia de professor ....i li nomenen mestre.

Raqueta, és un vocable valencià o castellà?. Si consultem els diccionaris -el de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o el de la Real Academia de la Lengua Castellana- tant se val, l'accepció com a terme tèxtil especialitzat no es recollida. Raqueta, cal situar-la, doncs, als llimbs de l'oblit o de la ignorància. La valencianitat del mot és indiscutible, la AVLL deuria de recollir-la. I els tractats genèrics sobre sederia que a hores d'ara -amb l'arribada de la Ruta de la Seda- començaran a eixir, també. Entre raqueta i posada en carta, no hi ha color.

Una proposta, hipotètica, sobre l'origen del vocable. Els velluters valencians tenen (?) o tenien, un terminologia extensa i precisa, que recorda visualment, gràficament, objectes de la vida quotidiana: gabieta, ramalet, sorra, ....El terme raqueta ens recorda, per associació, l'objecte que porten els tennistes quan practiquen el seu esport, però això és ara i ací. Si el terme raqueta, aplicat a un dibuix tèxtil, va sorgir, com sembla, al segle XVIII, deuríem de recordar que, aleshores, a València hi havien mes de deu trinquets on es jugava a pilota, un d'ell era conegut com a Trinquet de la Raqueta (a prop de l'actual Palau de les Corts Valencianes). La pilota era, sense cap mena de dubte, l'esport rei. La modalitat de joc amb raqueta no era la més estesa, però l'objecte era ben present als ambients lúdics de la Ciutat. El vocable raqueta uneix dos activitats molt vives i molt presents a la València divuitesca: la sederia i la pilota. Encara que es tracta, tan sols, d'una hipòtesi.

Foto 1

Foto 2

Raqueta. Juan Fuertes. 1815.  Museu de Belles Arts de València.
Foto del llibre: Art de la seda a la València del segle XVIII. 

Foto 3. Raqueta (Amb escala?, pantone?). José Burgos. 1796. Museu de Belles Arts de València. Foto del llibre: Art de la seda a la València del segle XVIII. 

Raqueta del domàs disseny Della Palma. Amb la numeració de passades. Principis del segle XX. Tessitura Gaggioli, Zoagli, Gènova

Domàs clàssic bicolor. Dibuix, Palma. Ordit en seda morada i tramat en  taronja. Segles XIX-XX. València (?). Col·lecció L'escarpidor.  Comparat amb la raqueta italiana hi ha diferències significatives de dibuix amb el teixit de la foto.

Foto 4. Raqueta. Disseny per teixit de seda, c 1763. Lió. Foto del llibre: L'etoffe de l'elegance. 

Foto 5. Raqueta del conjunt decoratiu tèxtil cogenut com Crimea, encàrrec de Caterina II de Rússia. 
Philippe Lasalle.

Foto 6. Lectura d'una raqueta en vertical, a un teler de llaços (anterior al Jaquard). Lió (?). Foto del llibre: Las soie à Lyon