De l'etiqueta dels BARRETS (I)

El cap només t'aprofita per dur barret, es deia, i no fa tants anys, d'aquells que tenien conductes o opinions destrellatades, o bé eren curts de gambals. I l'expressió ha perdut vigència, no per que haja millorat l'enteniment mitjà ni la conducta de l'espècie, si no per que els barrets han desaparegut, pràcticament, de la vida quotidiana. La decadència en l'ús dels barrets comença acabada la II Guerra Mundial. Amb anterioritat el capell era un complement bàsic de la indumentària masculina. A tall d'exemple: era impensable un actor de la gran pantalla, al clímax de la trama narrativa, si ocorria a l'aire lliure, sense el corresponent barret. Humphrey Bogart acomiadant-se de Ingrid Bergman a l'aeroport de Casablanca, perdria un gran part de la seua força de convicció previsora, i no seria creïble, sense l'inevitable borsalino. El film data de 1942.

Fotograma de Casablanca (1942). Dirigida per Michael Curtiz.

Cartell de la pel·lícula Casablanca.

A hores d'ara la utilització del barrets es pot qualificar entre esnob i exòtica. Tal vegada per això el ritual, l'etiqueta, que regia el seu  l'ús social es desconeguda. Més enllà de la seua funció pràctica de protegir el cap -del fred a l'hivern i de la calor a l'estiu- el capell era una peça de "respecte", com podria ser-ho la mantellina en el dones. Dur qualsevol tipus de barret o gorra exigia unes normes de comportament social, la transgressió de les quals era una greu falta d'educació i civisme.  En contra del que poguera parèixer, l'etiqueta del seu ús, no era cap convencionalisme o formalisme hipòcrita. Ben al contrari, era un protocol de respecte i convivència amb la resta de la ciutadania.
Certament que el conjunt de les normes socials d'aleshores, els costums, eren molt diferent a les actuals. I per tant, l'etiqueta dels barrets cal analitzar-la tenint en compte els paràmetres de comportament col·lectiu que tenia la societat de fa setanta anys en darrere. No es pot, no es deu mirar al passat des de les nostres normes de relacions socials i dels costums (un moralista diria que molt relaxats) actualment vigents
Dins de l'estudi de la indumentària tradicional és important conèixer quins tipus de barrets usaven el hòmens valencians, a quina època corresponia cada model i amb quines peces es devia posar. Però també és igualment important contextualitzar el seu ús, conèixer com i en quins moments s'hem de posar el barret, i en quins altres cal anar amb el cap descobert. La concepció positivista de la indumentària tradicional presenta un coneixement formal i material de  les peces. Tal visió és, a més de reduccionista, limitada i parcial. No podem oblidar i rebutjar el component social i simbòlic de la roba. La indumentària crea, fomenta i manté vincles socials.
Al barret, como a qualsevol peça de respecte -com la capa, posem per cas- cal tractar-lo amb cura. Primer per que és una propietat amb un valor econòmic significatiu i, segon, per que un ús incorrecte o frívol s'ha d'interpretar, en un context de relacions personals i socials, com un acte incívic i despreciatiu. Encara que no més fóra des d'una visió individual, cal utilitzar amb correcció el capell per que, també amb ell, projectem la nostra imatge personal de respecte o deixadesa.
Als llocs tancats i coberts i, especialment, si té lloc una cerimònia, cal anar amb el cap descobert. Tan sols podem incomplir la norma si la nostra presència a l'estança té una durada molt provisional i limitada: es pot prendre un cafè amb el barret posat, però no seria correcte dinar o sopar, a un restaurant o a un domicili particular, sense llevar-se'l. Cal també descobrir-se, encara que s'estiga a un lloc obert, en circumstàncies i moments molt determinats: al creuar-nos amb un seguici fúnebre, un soterrar; quan sone un himne -encara que no s'identifiquem amb ell;  al topetar-nos amb un persona significativa -per la seua edat, trajectòria, representativitat...- al passar davant d'una imatge sagrada, o per la porta d'un temple, si és obert.
A les cerimònies religioses de carrer, como processons i ofrenes, quan es participa de manera activa i voluntària cal, també, conèixer i complir les normes de respecte. Durant la volta del seguici els hòmens poden i deuen anar coberts. Però, a l'entrada i eixida de la imatge a l'edifici, cal descobrir-se, a més a més la solemnitat del moment es magnifica amb la interpretació d'un himne patriòtic i/o oficial: un altre motiu afegit per descobrir-se. A les ofrenes, encara que el moment del lliurament del present ofert -el pomell, cistella o ram- s'efectue al carrer, en aquest moment som a un  temps i a un lloc sagrat: participem d'un ritual votiu i  catàrtic, i cal descobrir-se.

Eixida de missa a Rocafort. 1916. José Benlliure. Museu de Belles Arts. València,

Detall. Eixida de missa a Rocafort. 1916. Museu de Belles Arts. València.

El personatge de la dreta del llenç subjecta, amb el braç i la mà esquerra, la manta i la rodina, però porta el cap cobert amb el mocador. Potser l'home, que ha eixit del temple, espera que davalle el grup de dones per posar-se el barret

Missa a l'ermita. 1871. Museu de Belles Arts de València.

 Detall. Missa a l'ermita. 1871. Museu de Belles Arts de València. Els barrets, sobre les cames o damunt del banc

A l'Ofrena de la Mare de Déu, al moment de l'arribada a la Plaça de la Seu: ell, amb la rodina a la mà,