De la gran majoria d'objectes populars que ens han arribat, rarament el seu estat de conservació és òptim. No hi ha que oblidar que eren, al seu temps, peces d'ús habitual, i això comportava un desgast. I la seua utilització s'allargava fins a límits quasi incomprensibles per la mentalitat consumista actual.
A la col·lecció de
L'escarpidor hi ha dos creus singulars, dos creus que no compartixen una semblança completa amb la resta.
A la primera d'elles (Fotos 1 i 2) es pot observar que els dos faldons que rematen la part inferior del llaç no tenen el disseny habitual. Aquests faldons, normalment, es fonien a la cera perduda, independentment de la peça principal i, amb posterioritat, se soldaven al llaç. Els faldons d'aquesta joia s'han retallat directament d'una planxa de metall i han estat, també, soldats.
El dubte que sorgeix, quan s'observa detingudament la peça, seria: Aquesta joia era originalment així?. o, ben al contrari, es tracta d'un afegitó posterior?. També a la col·lecció de
L'escarpidor hi ha una altra creu d'època (Fotos 3, 4 i 5) que ha perdut els faldons i es pot comprovar, a la part interna de la peça, les restes de la soldadura.
Intentar deduir l'origen d'aquests estranys faldons no ens duria enlloc. Quedem-nos amb el fet: es tracta d'una raresa que no resta valor a la peça, ben al contrari, li afegix un plus d'originalitat.
L'altra estranya creu (Foto 6) no ens ofereix cap sorpresa. Es tracta d'una peça refeta a partir de dos arracades de "a tres". La pregunta seria: per què s'arribà a la solució de recrear una joia a partir d'unes arracades?. Quedaren, les arracades, al seu moment desparellades, i muntar una joia era un mode d'aprofitar-les?. A la
caixeta de la propietària hi havia un excés d'arracades i una absència de joies?. Preguntes que no mai tindran resposta i, que cada vegada que contemplem aquestes singulars creus valencianes, ens demandarem. També la història subalterna i anecdòtica de les classes populars és plena de petites incerteses.
 |
| (Foto 1) Joia/creu. Valenciana. Segle XVIII (finals)- XIX. Dos cossos: llaç i ametla. Llautó i vidres. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| (Foto 2). Joia/creu. Revers de la peça anterior. Dos cossos: llaç i ametla. Llautó i vidres. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| (Foto 3). Joia/creu. Valenciana. Segle XVIII (finals)-XIX. Dos cossos: llaç i ametla. Llautó i vidres. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| (Foto 4) Joia/creu. Revers de la creu anterior. Dos cossos: llaç i ametla. Llautó i vidres. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| (Foto 5). Detall. Joia/creu. Dos cossos: llaç i ametla. Llautó i vidres. Col·lecció L'escarpidor |
 |
(Foto 6). Joia/creu. Valenciana. Segles XVIII-XIX. Llautó sobre daurat i vidres. Peça refeta a partir de quatre peces d'arracades de "a tres", de dos models diferents. El primer cos i el tercer pertanyien, probablement, al mateix parell: es poden apreciar en amb dues peces uns vidres en talla "navet". I el segon i quart cos pertanyien, també possiblement, a un altre parell. Els dos primers cossos han estat mutilats per adaptar-los a la nova funció.
Arracada de "a tres". Valenciana (?). Segle XIX (segona meitat). Llautó sobre daurat i vidres. Es pot apreciar la semblança de les peces de la joia anterior amb les peces d'aquesta arracada.Col·lecció L'escarpidor. |
