dimarts, 30 de maig del 2017

DESFILADA A "LA TIRA DE COMPTAR". Mercavalència, 26 de maig de 2017





FITXA TÈCNICA.
Director artístic: Toni Carpi
Presentador: Ximo Rovira
Selecció banda sonora: Josep Frechina
Atifells etnològics: col·lecció Adelantado, Jesús Mateu, col·lecció L'escarpidor
Preparació vestuari: Rafaela Guzmán, Cande Ivars, Trini Fuster
Ajudants de vestuari: Emi Rodriguez, Amparo Aznar, Conxa Oliver
Logística: Jesús Mateu
Complements florals: Maria Belén floristes
Fotografia: Marisa Martín




Presentació de la Desfilada. Texte: L'ESCARPIDOR.

                     "Bruses, davantals, mocadors, faixes, toquetes, espardenyes, i moltes altres més,  peces de vestir que evoquen i recorden els temps dels nostres pares i dels nostres iaios. Però que recorden, també,  èpoques de treball dur, de jornades de sol a sol per traure un  poc de profit a la terra, i  per poder viure i traure endavant la família.... i,  també,  per poder pagar, per Sant Joan i per Nadal, l’arrendament als senyorets paràsits i rendistes de la Ciutat.
                           
                     
                      Els vestits que els presentem es corresponen, històricament, des de  finals del segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX. D’aquells temps passats hi ha conreus que ja ni tan sols recordem, com el cànem o la cria del cuc de la seda que,  fa cent anys, eren bàsics a les barraques i alqueries de l’Horta. Altres,  com l’arròs, tenien, i tenen una gran importància,  però la mecanització ha facilitat i alleugerit l’esforç.

                     El treball de les dones, i fins i tot dels xiquets, era fonamental per la subsistència. De elles depenia la vida domèstica: la bugada de la roba, la criança dels fills, traginar l’aigua potable amb cànters  o la cuina de la llar, però també, en moltes activitats,  el seu treball al camp era fonamental, com la collita de les fulles de morera per alimentar els cucs.

                     Els vestits dels nostres pares no són vestits per l’enyorança i el tòpic fàcil. Les bruses i els davantals i totes les altres peces de robes antigues que tot seguit voran, són la memòria històrica, la memòria reivindicativa  d’uns temps que no deuen tornar, però que no hem d’oblidar. Per que qui perd els orígens, perd la identitat. I un poble que oblida la seua història es troba condemnat a repetir-la.


                      Tots els que participem a la desfilada de robes tradicionals ho fem en homenatge i reconeixement als llauradors i les llauradores valencianes de l’Horta".





El xiquet forma part del disseny?


Ximo Rovira, el nostre presentador. Passaren els temps de la tòmbola.


L'Alcalde de València, Joan Ribó, amb Ximo Rovira



Collidora de morera


Les noves tecnologies no es corresponen amb  l'època del vestit.....

Senyoreta adolescent amb ombrel·la

De cotó i seda.

Carrejant  aigua (per davant). Podrieu trobar la capçana?.

Carrejant aigua (per darrere). Mocador de caxemir estampat, com un gran mantell

Brusa i manta. Li penja o no li penja la punta del mocador d'herbes?

Al·legoria del femateret. Trobeu la referència?.


Dona amb "romanguillo", pel costat que no es veu



Austeritat i elegància en un vestit de mudar

Cabàs i llegona al muscle

Massa mudat per anar a l'horta

Manta de vius colors, amb cornaló. Pantaló llarg: la moda internacional.

Mantó de llana, espolinat. Sagaleco apolissonat

Vestit de noces ... fora de temporada
L'elegància rural


Per davant: de festa, amb manta de passeig. Per darrere: a la feina, amb les alforjes 

Xiqueta caragolera.

Amb la bugada,  en dos "fardos". 

"Romanguillo". Més corfolls que una ceba

També les xiquetes col·laboraven a les tasques domèstiques.

Dos generacions i un mateix estil de vestimenta

Fa sol?



El ventall (palmito) i la ombrel·la, elements de coqueteria femenina.

Cistella i mandil, camí del forn

Indumentària d'un treball oblidat: la "canemà"

Capa. I barret de copa, amb mocador al cap. Barreja de peces populars i de la moda internacional.

Anar o tornar?. Amb catre de l'església, amb "fardos" del safareig


La caroteta: peça obligatòria en els xiquers de bolquers


Salutació de veïns

"La clavariesa de Rocafort" i "L'Alcalde d'Albuixec". De la realitar al mite.

Capa i barret cossiol. Basquinya i mocador de Manil·la. La solemnitat de la festa grossa.


L'ostentació d'un rellotge de butxaca.

Jupetí a la moda urbana.

Jornaler de marjal.

Un vestit humil, un  gran davantal (de tamany)










Comença la Desfilada coral.

De tornada.


Punt i final.