El 2 de febrer de l'any passat alertaven des d'aquest mateix blog de la possible desaparició del més complet museu de teixits del món: el Musée des Tissus de Lió, amb més de 150 anys d'existència. Els mesos passen, i el futur del Museu continua pendent d'una solució definitiva.
Es parla de trossejar les seues col·leccions entre diferents museus i institucions. La concepció centralista de l'estat francès i el menfotisme dels organismes públics regionals i locals de la ciutat de Lió no presagien res de bo. Tots aquells que d'una o altra manera participem de l'apassionant història dels teixits i la indumentària: estudiosos, afeccionats, col·leccionistes, dissenyadors tèxtils, ... confiem que el Museu lionès no tanque les seues portes. I, a més a més, es respecte la integritat de les seues bastes col·leccions de mostres i teixits de tots els racons del món.
El tancament del Museu podria afectar al futur estudi històric dels teixits fabricats, per les sederies valencianes, des de l'edat Mitjana fins els nostres dies. Són poques, molt poques, les mostres de teles anteriors a la segona meitat del segle XIX, a les quals es pot atribuir -inequívocament- una autoria valenciana. Podem deixar-nos dur per l'entusiasme i per l'estima als velluters valencians, però sense proves documentals i/o analítiques rigoroses no es pot atribuir un origen valencià a qualsevol teixit que ens enxise.
Les àmplies col·leccions de fragments de sedes, que custodia el Museu lionès, poden ser una font d'informació per establir uns patrons i unes referències que ens ajuden a datar i atribuir possibles manufactures valencianes. De segur que al Musée des Tissus de Lió es custodien molts teixits de la nostra sederia, aguaitant l'arribada d'uns hipotètics historiadors valencians. Si els arxius i les mostres es dispersen el treball d'investigació se'ns complica.
També els valencians que estimem el nostre gloriós passat velluter deuríem d'unir-nos a la campanya:
NO AL TANCAMENT DEL MUSEU DELS TEIXITS DE LIÓ.
VALÈNCIA?. Segle XVI. Vellut mostrejat ciselé (anellat i tallat). Teixit de fons: setí amb làmina metàl·lica. Seda i fils entorxats d'or i d'argent. Musée des Tissus. Lió. Inv. 28480.
Fragments molt semblants es conserven a Terrassa (Centre de Documentació i Museu Tèxtil) Milà (Museu Poldi Pezzoli)
i Florència (Museu Bargelo)
 |
| LIÓ ?. C. 1760. Època rococó. Lampas espolinat. Teixit de fons acanalat (otomà?). Seda, serreta de seda i fils metàl·lics: entorxats en or i argent, serreta or i argent, làmina or i argent. |
 |
| LIÓ. Manufactura de Camille Pernon. 1785. Gro de Tours espolinat. Seda, fils metàl·lics i xenilla. Dissenys més simplificats d'aquest dibuix es van teixir a València, amb màquina Jaquard manual, cap a finals de segle XIX i principis del XX. |
 |
| LIÓ ?. Últim terç del segle XVIII?. Aquest tipus de teixit es conegut internacionalment com a droguet. Per als velluters valencians era un lampasete. Es tracta, tècnicament, d'un lampas (els velluters locals, per tant, no anaven errats) amb diferents lligaments i trames de seda policromes. A València es va teixir, fins ben entrat el segle XX, tant espolinat com amb passades contínues. |
 |
| VALÈNCIA o LIÓ. 1797. Disseny de Jean-Démosthène Dugourc. Lampas de seda. Fons de setí. Musée des Tissus de Lió. Inv. 24.804/2. Probablement teixits per Camille Pernon. No es pot descartar que foren teixits a València per Claudi Bodoi. |
 |
| VALÈNCIA 1797-1799. Manufactura de Claudi Bodoi, per comanda de Camille Pernon. Pertanyen a l'entelat de paret de la Sala Gran de la Casita del Labrador. (Aranjuez) |
