L'ESTAMPACIÓ TÈXTIL (5). Teixits de la llar a les nostres terres

Comparativament amb el teixits destinats a l'abillament personals els teixits de la llar utilitzats per les classes populars valencianes han estat marginats, injustament, com a objectes d'estudi. I encara ho són. Con que no se'ls podem posar damunt i no els podem lluir ...no se'ls valorem. S'han trossejat per fer-los servir com a pedons: draps de la pols, fundes inversemblants per a -posem per cas- màquines de cosir, o tapetets -també posem per cas- per als aparells de ràdio o per l'arcaica nevera de gel. Era una alternativa, un poc indigna però pràctica, per donar-los una segona vida útil. Cal recordar que a la societat tradicional la dinàmica consumista, per raons de penúria econòmica, era una opció impensable.

De vegades els cobertors de llit -peces on entra una quantitat respectable de teixit- han estat desfets i reutilitzats, ja des de temps llunyans, per fer disfresses, o, en el millor dels cassos, per vestir-se a la valenciana. Cosir-se un sagaleco desmuntant un cobertor d'estiu, generalment de cotó estampat i volant de mussolina, era -i ho continua sent- una possibilitat no gens onerosa, senzilla i ràpida. Fins i tot es poden trobar faldetes tradicionals a mostres i exposicions científiques. I també a la inversa, de faldellins de llana se n'han fet mantes, i de faldes s'han tret tapetets i algun cobrellit de bressol.
Des d'una perspectiva etnològica seria convenient recopilar les restes que encara es conserven de la roba domèstica. I la varietat funcional d'aquest tipus de peces és prou àmplia: cobertors, llençols, coixins, quadrants, girades, ...en allò que fa a l'aixovar del llit. Però també: cortinons, cobrearques, mandils de tot tipus, catifes, tovalloles, torcamans, ...i les mil i una variant de tot tipus de tapetets. La domesticitat també forma part del patrimoni tèxtil de la cultura popular i tradicional.
Per altre part  hi ha una relació molt estreta entre la indumentària personal i la roba de la llar. Trobem elements comuns: molts teixits s'usen indistintament -encara que, generalment, no siga el cas dels estampats-, compartixen idèntiques referències decoratives i, de vegades, se reaprofitaven uns i altres bescanviant-se el seu ús.
Ara per ara és complicat d'establir alguna tendència en els tipus d'estampats utilitzats: hi havia alguns teixits, amb un disseny determinat, que agradaren especialment a les dones valencianes?, i que la demanda es perllongara durant alguns anys?. No res es pot afirmar. En tot cas a les fotos que s'adjunten hi ha dos teixits amb els mateixos motius decoratius, però amb colorit diferent. Coincidència?, o es pot parlar d'una mínima tendència estètica?.

Vos presentem alguns dels teixits de cotó imprès, recollits a algunes de les nostres comarques, i que es guarden a la col·lecció L'ESCARPIDOR. La gran majoria pertanyen a cobertors, amb el seu corresponent volant de mussolina, en la majoria de peces; per que d'altres porten un volant del mateix teixit, o semblant. També hi ha fragments que ens han arribat descontextualitzats, i per tant es desconeix el seu ús originari. Hi ha cortinons, però potser són remontats d'una altra peça anterior. Dos dels teixits presentats tenen, al cobrellit, una funció decorativa: són aplicacions retallades, cosides a un drap de llana. Un dels teixits que vos oferim mai s'havia utilitzat: es conservava rotllat, amb el seu aprest de fàbrica, però es va tindre que rentar per que havia sofert un important atac d'insectes i es trobava molt brut i degradat (l'aprest es solia fer de midó de llegums, generalment d'arròs, i aquest acabat era un bon aliment pels animalets).

L'últim dels teixits que presentem és, potser, el més antic, però també hi hauria que confirmar-ho. I, pel que se sap, també de procedència valenciana. Es tracta d'un estampat amb molt de colorit i de molt alta qualitat, la millor per a la seua època. El raport en horitzontal ocupa la totalitat de l'ample del teixit: 88 cmts., i el raport en vertical ultrapassa tota mida: 167 cmts. Comparativament es pot datar a finals dels segle XVIII. El volant de mussolina que el  guarnix, en canvi, és d'un qualitat discreta. Es tracta d'un cobertor que, probablement, no s'ha rentat mai i encara conserva l'acabat "glassé", un tipus de lluentor que s'obté de fregar una pedra d'àgata sobre el teixit estampat.
A la ciutat de Münster (Westfàlia) i a la manufactura Hartmann es va imprimir, a finals del segle XVIII, un teixit idèntic o semblant al de procedència valenciana. Es tracta d'un teixit estampat amb planxes. I també pertany a un guarniment de llit, que a més del cobertor també compta amb un cobricel.
Les indianes, percals i cretones de la nostra col·lecció encara es troben pendents d'una mínima analítica tècnica, que pogués determinar la seua cronologia, tipus d'impressió, colors, acabats,..

Cotó estampat a la planxa. Münster (Westfàlia). Finals del segle XVIII.