El taló d’Aquiles de la manufactura europea
de l’estampació van ser els colors. Fins ben entrat en segle XIX no pugueren
superar, en quant a solidesa, diversitat i intensitat, als tints orientals. En canvi les
tècniques d’impressió començaren ben aviat a evolucionar i millorar, tant pel que
fa al rendiment com a la qualitat de la producció. Aquests canvis van
facilitar un lent però continu augment dels consumidors.
En 1752 prop de
Dublí, a Irlanda, es va començar a utilitzar el clixé de coure. La innovació,
també deutora de les tècniques de la impremta convencional, va suposar un major
detall en el dibuix: les línies eren prou més subtils i es podia jugar amb un
delicat contrast de llums i ombres, de
degradés i mig tons. A més a més la producció era molt més rendible.
Els clixés de coure
s’utilitzaren pràcticament per estampar
empeses a un únic color, amb dissenys molt grans i destinats, per tant,
a la decoració de la llar: cobertors i guarniment de llits, entelats de parets
o de mobiliari i tapisseria. Als dissenys d’indumentària, que requerien
uns motius molt menuts, no es va utilitzar. En 1832, a Rouen,
França, es va inventar una innovadora màquina d’impressió, la Perrotina, que deu el seu nom a Louis
Perrot. Però malgrat els avanços que va suposar el clixé de coure ben aviat es
feren evident les seues limitacions. I encara que es va estendre el seu ús
ràpidament, en 1862 ja va quedar obsoleta. Els canvis tecnològics avançaven a
una velocitat de vertigen.
 |
| Detall d'una escena de El Quixot. Nantes, cap a 1785. Cotó imprés amb planxa de coure. |
 |
| Les Quatre Éléments. Manufactura Obenkampf. Jouy-en Josas. Cap a 1783-1789 Cotó imprés amb planxa de coure. |
 |
| Médaillons avec vues de Roma et allégories. Detall. Nantes, cap a1815. Cotó imprés amb cilindre de coure. |
 |
| Psyché et l'Amour. Cotó imprés amb planxa de coure. Manufactura Petitpierre & Cia. Nantes, cap a 1792. Forma part del guarniment d'un llit. |
Les Toiles de Jouy ens conten episodis de la
Història, reprodueixen monuments o ciutats, commemoren esdeveniments o recreen gràficament
narracions literàries. Dos varen ser els colors predominants: la gamma dels
violetes que s’obtenia a partir de les sals de ferro, i la gamma del vermell al
rosa que era el resultat d’aplicar sals d’alumini. Amb la particularitat que
aquests color s’obtenien per el mordent, no per la tintura.
Aquestes Toiles posteriorment es va imprimir, també, en cilindres de coure. Per extensió, en la decoració tèxtil actual, s'aplica el nom de Toile de Jouy a un teixit estampat amb un discurs narratiu o iconogràfic, a un o diversos colors,
Aquestes Toiles posteriorment es va imprimir, també, en cilindres de coure. Per extensió, en la decoració tèxtil actual, s'aplica el nom de Toile de Jouy a un teixit estampat amb un discurs narratiu o iconogràfic, a un o diversos colors,
Encara que els
teixits per la llar s’escapen del món de la indumentària i de l’abillament
personal, cal tindre'ls presents i conèixer-los, encara que només siga per
poder diferenciar els uns dels altres. Hi ha, clarament diferenciats,
teixits estampats destinats a la
decoració i teixits estampats destinats a l’ús personal. I no es deuen
confondre. A més a més, una visió més àmplia de la vida quotidiana–entre elles
les preferències estètiques de les classes populars a l’àmbit de la llar-
ajuden a contextualitzar els vestits i comprendre els seus portadors.
 |
| L'Art d'Aimer, també coneguda com L'Agréable Leçon. Detall. Nantes, cap a 1785-1790 |
En 1783 l’escocès
Thomas Bell patentà la màquina d’estampar per cilindres de coure. Però calia
una forca motriu al marge del treball humà. Al principi va ser l’energia
hidràulica i més tard la màquina de vapor. Als començaments l’acceptació de la
impressió per cilindres va ser lenta: era un artefacte econòmicament costós i
humanament perillós. Però cap a 1800 les quantitats de cotons impresos eren
molt considerable.
 |
| Cilindre de fusta per l'estampació tèxtil. Segle XIX. Museu de l'Estampació de Premià de Mar |
 |
| Cilindre de coure per estampar. Museu de l'Estampació de Premià de Mar |
 |
| Màquina d'estampar mostres. Segle XIX |
 |
| Les Travaux de la manufacture. Fàbrica d'Oberkampf. Jouy-en Josas. Cap a 1783-1784. Cotó estampat amb plaxa de coure. És la més coneguda Toile de la famosa manufactura. Els diversos gravats recullen tot el procés de la impressió. |
Un bon obrer
especialitzat, per jornada de treball, podia imprimir amb el mètode convencional a mà en quatre colors, cap a 30 metres de
teixit. En un dia amb una màquina de
cilindres es podien estampar 5.000 metres, el que significava la producció de
42 obrers treballant amb motles. En 1827 un industrial anglès va afirmar: “En quatre minuts es poden estampar amb
màquina de cilindres el dibuix d’un teixit de cotó, però dos persones tardarien
sis hores en fer el mateix treball”.
A València, a la
Casa del Col·legi de l’Art Major de La Seda i donació de la Família Orduña, i
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, es conserven cilindres de fusta per
a la impressió. Es poden datar, en ambdós casos, al segle XIX. Aquests tipus de
cilindres de fusta no s’esmenten als tractats de la història europea de la
estampació. Van ser una peculiaritat específica i localitzada tan sols a les
nostres terres?. O tingueren una vigència molt curta i residual a tot arreu i
per això no s’esmenten als llibres?.
Ja seria ben entrat
el segle XX quan començarien a introduir-se noves tècniques per a l’estampació
tèxtil. En 1930 apareix la impressió dita a la lionesa (encara que l’origen es troba al Japó) basada en la serigrafia. En 1950 aquest procés
s’automatitza. En 1962 comença la impressió serigràfica o lionesa per rotativa, on l’alimentació del colorant es fa des de
l’interior del cilindre. En 1980 comencen a fer-se els dissenys per ordinador.
A finals del segle XX s’aplica la tècnica del fotogravat. I a principis del
segle XXI s’inicia l’estampació digital
I, per ara, en això estem. Provisionalment?.
Però totes aquestes tècniques s’escapen de l’abast, arqueològic, de les nostres
pàgines.
 |
| Cotó estampat. Segle XX. Col·lecció L'escarpidor. |
 |
| Toile de Jouy. Cotó estampat. Segle XIX (?) Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Cotó estampat. Segle XIX. Encara que es tracte d'un teixit de baix cost, potser tinguera un ús litúrgic per la simbologia: espigues de forment, xanglots i pàmpols de raïm, l'Anyell de Déu, la Creu, el Missal, ... Col·lecció L'escarpidor. |
 |
| Toile de Jouy. Cotó estampat policromat. Segle XX. Col·lecció L'escarpidor |
