Per
raons que ens són desconegudes, i que probablement no sabrem mai, una
determinada peça d’indumentària, compartida per un espai geogràfic molt extens, es convertix en una peça representativa, diferenciada i singular, d’un poble concret o, a tot estirar, d’una comarca. Aquest és el cas del faldellí de llana amb franges horitzontals
i plegat que, fa almenys prop de 90 anys, es va convertir en la peça més
tradicional de la indumentària monovera.
En la col·lecció de documents escrits de L’ESCARPIDOR guardem un retall d’una revista datat en 1930 (per tant, molts anys abans de l’acció
uniformitzadora de la Secció Femenina) document que reproduïm i on es dóna
notícia de “el celebre refajo monovero”. Però uns anys abans sembla que el
vestit de “monovera” ja s’havia fixat i estandaritzat. Cap a 1919 Francisco
Figueras Pacheco a la “Geografia general del Reino de Valencia” deia: “algunos
pueblos conservan su clásico vestido local, aunque solo suelen usarlo en ocasiones
determinadas, figurando entre aquéllos Monovar y Jijona”. Vol dir que ja fa un
segle que el “refajo monovero” forma part de l’imaginari col·lectiu d'aquesta vila de la comarca del Vinalopó Mitjà.
En un publicació editada pel Grup de Cors i Danses de Monòver, on s’examina la
indumentària local recollida als protocols notarials datats entre 1701 i 1799,
no es pot deduir una presència significativa d’aquest tipus de faldellí. Tampoc
trobem cap referència al "refajo monovero”al recull “L’oncle Canyís. Estampes
del vell Monòver”, escrits datats de principis del segle XX, on sí trobem altres
peces de la indumentària femenina i masculina: saragüells, brials, carota,
arracades, lligacama, ...
En l’escrit que reproduïm –recordem que datat en 1930- es fa referència “a la
desaparición de los telares donde se confeccionaba”. Però no queda clar si
aquests telers eren del propi Monòver o el tissatge es feia en telers forasters.
També reporta l’escrit que els faldellins locals “las lindas mocitas”.../... “lo
heredaron de sus tatarabuelas y Dios sabe a estas últimas que generación se los
legó”, .... fantasia, exotisme i imaginació sempre formen part de l’imaginari.
Però
com és el "faldellí monover”? Es tracta d’un model molt estès d’una variant prou utilitzada al
seu temps. Allò que definix aquest tipus de peça és únicament el teixit i el seu
acabat, ja que no se li aplica ni se li afegix cap altra decoració. L’ordim d’aquest
teixit, com el de les mantes morellanes i el d'alguns altres tipus de faldellins, és
de lli, cànem o cotó, i amb molt poca densitat de fils per centímetre. Es
tracta, doncs, d'un teixit amb una bona aparença, ...però de qualitat discreta.
Està tramat amb una ampli ventall de llanes policromades, generalment teixides
en punt de tafetà per cobrir totalment l’ordit. La decoració policromada d’aquestes
franges o barres pot combinar un efecte “degradé” o alternar colors contrastats. Després del tissatge del futur faldellí aquest era total o
parcialment plegat (en aquest últim cas es deixava llisa la zona de la cintura) en
sentit vertical i sotmès a un acabat per fixar i fer indelebles els plecs. Normalment
aquest acabat per fixar els plecs es feia amb aigua bullint i col·locant pes -generalment pedres- sobre els teixit plegat. Tampoc es segur que aquests faldellins tingueren un origen industrial o semi industrial, o foren de confecció casolana o, tal vegada, coexistiren uns i
altres alhora.
L'acabat amb plecs no és exclusiu d’aquests faldellins, també es va aplicar cap a
finals dels segle XIX i principis del XX a molts altres tipus de faldilles o
faldellins, confeccionats amb diverses fibres: llana, cànem, cotó i, fins i
tot, seda. Va ser una "moda popular". En el joc visual que es produïa entre el plegat vertical i les
franges horitzontals policromades al caminar la dona o la xica que duia el faldellí, es pot trobar la causa del seu
èxit. Certament era una peça suggerent i atractiva.
A
Monòver aquest faldellí és conegut com a “refajo travessat”. L’origen d’aquesta
denominació tal vegada es podia trobar en el sentit que tenen les franges
policromades en la decoració del teixit. Tradicionalment en les terres valencianes quan en un teixit, alhora de la seua manipulació per transformar-lo, ens
referim al sentit de l’ordit, solem dir “al fil”, i quan fem referència al
sentit de la trama, es sol dir “al través”. Con que a l’època també es confeccionaren
faldellins amb les llistes “al fil”, el faldellí monover tradicional es deuria
de conéixer com “travessat”. Però és tan sols una hipòtesi.
El
faldellí “travessat” de Monòver, vist des d’una perspectiva prou més amplia i fugint de qualsevol localisme,
també forma part dels vestits tradicionals i codificats de molts altres pobles
valencians, com Bocairent i Moixent, entre altres.
Junt
a la reproducció del retall de premsa de 1930, vos oferim algunes fotos amb
faldellins de la nostra col·lecció. Entres elles cal destacar un faldellí “travessat”
–de procedència desconeguda- que no mai es va usar i encara conserva les bastes
originals fetes amb fil de cotó per mantindre la forma dels plecs.
