El passat divendres, 22 d'abril, el diari Las Provincias publicava la notícia, signada per Isabel Domingo. Les vestimentes que va lluir la Mare de Déu dels Desemparats a la cerimònia de la seua Coronació, en 1923, van a ser restaurades. La informació la va facilitar la cambrera -quasi perpètua, manté el càrrec des de fa prop de 30 anys- María Angeles Serrano.
El mantell que duia la Imatge de la Patrona en aquell mític esdeveniment no era nou, era una peça de finals del segle XIX, "con un diseño de inspiración romántica, bordado en oro y con crisantemos en realce" segons explica la pròpia cambrera.
L'estat de conservació de les vestimentes -encara que no es diu, probablement, formen també part del conjunt el vestit del Xiquet i la pitrera- no deu ser massa bo: el pas del anys, el rovell dels fils metàl·lics, la degradació de la seda, el mateix pes del brodat afeblint el teixit de base, un emmagatzematge no sempre correcte, les condicions ambientals,.. Tot un conjunt de factors que han deteriorat, inevitablement, la històrica peça.
A la mateixa informació es diu que del treball se'n farà càrrec "un taller de Sevilla especializado en este tipo de trabajos", sense cap altra concreció. Es suposa que es tracta d'un obrador orientat cap els brodats i teixits processonals de la Setmana Santa. Al Institut Valencià de Restauració (IVACOR) hi ha un xicotet equip dedicat únicament al tèxtil. Professionals amb formació sòlida, reconeguts i experts. S'ha comptat amb el seu assessorament?. Se'ls s'ha demanat opinió?
Respecte a quin tipus d'intervenció es va a sotmetre el conjunt, la informació es prou clara i resolutòria: "se va a trasladar todo el bordado a una tela nueva". Amb aquest criteri no es pot parlar de restauració. Diguem-ho clar: per molt bones que siguen les intencions, i la bona fe de la iniciativa, es falsificarà, manipularà i amputarà una peça històrica que forma part del patrimoni tèxtil de tots els valencians, però també del patrimoni espiritual, sentimental i afectiu. Per que la Imatge -vostra imatge bella, vostra imatge santa portem sempre en lo cor- de la Mare de Déu dels Desemparats, amb tots els seus records i complements, pertany a tot el poble valencià, no sols a la seua Confraria, que és custòdia, dipositària i responsable, que no propietària, d'un símbol de germanor.
La restauració del mantell de la Coronació, com qualsevol altra intervenció en un tèxtil històric, deu respectar la totalitat del conjunt i dels seus materials. Consolidar allò desfet, netejant les zones brutes, protegir les parts més vulnerables. Però, amputar una part del mantell és totalment inadmissible, ni des d'uns criteris acadèmics i culturals, ni des d'un punt de vista religiós. El mantell, tot el mantell de la Coronació, és una sagrada relíquia. Si es consuma la infausta restauració, què es farà amb els teixits amputats?. Es cremaran?. Es vendran?. Es repartiran entre els seus devots i devotes?.
Qui a donat el vist-i-plau per que una peça tan emblemàtica siga sotmesa a una intervenció tan agressiva i irreverent?. La pròpia Església i les institucions públiques valencianes no tenen res a dir?. Tampoc la societat civil valenciana -la part més rància d'ella sempre disposada a emprendre batalles identitàries- també guarden silenci?. I les associacions en defensa del patrimoni històric i artístic, també callen?.
Cal recordar que la restauració de la Capella de la Mare de Déu, i d'això no fa tants anys, es va fer pràcticament amb fons públics, amb els diners de tots els valencians i valencianes: prop de 10 milions d'euros aportats per la Generalitat, l'Ajuntament de la Ciutat i la Diputació de València. Diners molt ben invertits, però, ara i ací, les nostres institucions públiques també cal que parlen i defensen la integritat del patrimoni històric, cultural i espiritual de totes les valencianes i valencians.
 |
| Reliquiari. Argent, vidre i gravat d'impremta colorejat de la Mare de Déu dels Desemparats. 6 x 4,6 cmts. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Reliquiari, revers. Vellut de seda i tissú. 6 x 4,6 cmts. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Escapulari. Seda, fils metàl·lics i imitació perla. Gravat Mare de Déu dels Desemparats. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Mocador commemoratiu. Tafetà de cotó i estampació en negre. Record de la Coronació de la Mare de Déu. Maig, 1923. Col·lecció L'escarpidor |
 |
| Medalla, argent. Floc, llista de tafetà de seda rosa. Medalla de la Confraria de la Mare de Déu. 3,20 x 2,60 cmts. 1867. Col·lecció L'escarpidor |
 | |
|
