dilluns, 13 d’agost del 2018

“COROS”, “CORS”, “FLORONET”: MOLTS NOMS PER A UN MATEIX DISSENY




A partir de la introducció efectiva de les màquines Jaquard en València –cap a 1840- i el fet que una gran part de la producció de teixits es destinara a la confecció d’ornaments litúrgics –l’Església, i més la valenciana, sol tindre una concepció estètica prou conservadora-  la sederia local entra -per definir-ho plàsticament- en un estat de “fossilització”:  una llarga etapa on els dissenys amb més acceptació es repetixen invariablement, una i altre vegada, sembla com si per ells no passaren els anys. Etapa, per cert, que encara no ha finalitzat. Sembla com que el rellotge de la història s’ha parat per als dissenys seders valencians.




Sense arribar, ni de bon tros, a la omnipresència del “palma”, el domàs “coros” o “floronet” (entre altres noms) és un disseny que des de la segona meitat del segle XIX ha estat teixit a diverses fàbriques i obradors valencians. Aquest  disseny el tenim documentat a Garín, Rafael Català i al taller artesà de Vicente Enguidanos.
Als arxius de la fàbrica Garín de Montcada (l’Horta Nord) es conserven, a més de diverses mostres, alguna documentació gràfica i escrita. La data més antiga és de 1868. En un altre arxiu de 1869, encara que incomplet, el disseny figura com a “damasco botón de oro Floronet”. Ja del segle XX hi ha una raqueta amb una versió diferent i modernitzada, que va rebre el nom de “modificado”. A la parròquia de Sant Nicolau de la ciutat de València hi ha constància d’una capa pluvial amb aquest disseny teixida per Mariano Garín.


Es sap, per via oral, que aquest disseny també es va teixit en la fàbrica de Rafael Català, i que rebia el nom de “Coros”. No hi ha constància pública,  per ara, de cap document escrit, mostra o raqueta que puguera pertànyer a Català.
De l’obrador de Vicente Enguidanos es conserven algunes mostres del disseny “coros”, “cors” o “corazones” –noms que va utilitzar l’últim velluter-. En el  Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa hi ha un mostra bicolor (ordit en verd fulla i tramat en cru) que va teixir Enguidanos expressament per a aquest Centre en 1990. Actualment a la Casa del Col·legi de l’Art Major de la Seda també hi ha exposada  una mostra en roig del domàs “coros” manufacturada per “l’últim velluter”. La producció del “coros” que va  teixir Vicent Enguidanos es destinava, sinó exclusivament si majoritàriament, a la indumentària religiosa.


Un cobrecalze i una casulla de forma espanyola de domàs  morat, amb el disseny “coros”, va meréixer l’atenció de la professora i historiadora dels teixits Florence Valantin. En la seua opinió el dibuix pertany al “répertoire classique du XVIIIe siècle” .../...”Les coeurs, assez marqués dans la composition” .../... apportent ici une note d’originalité”. La peça que va catalogar Florence Valantin li va atribuir una cronologia entre finals del segle XIX i principis del XX. Respecte al lloc de producció “on ne peut” .../... “qu’émettre des hypothèses”. Al fil de les aportacions de la professora francesa, cal dir que no hi ha dubte que el disseny és plenament divuitesc. Però, és un dibuix original del XVIII?, o és una recreació historicista del tercer quart del XIX?. No tenim, per ara, cap indici documental de que el “coros” es creara al segle XVIII. Del domàs “palma” sabem documentalment que s’ha teixit a València ininterrompudament des de  l’últim terç del XVIII. I cal recordar que molts dels dissenys de la sederia europea (inclosa la valenciana) de la segona meitat del XIX són recreacions historicistes. Però, l’origen valencià del cobrecalze estudiat per Florence Valantin és incontestable. Fixar una fàbrica concreta per al tissatge és ja una qüestió més complexa.


En el Museo de Zaragoza, i dins de l’exposició temporal “Vida y moda. Entorno y clase social Aragón siglos XVIII y XIX”, que es podrà visitar fins el 23 d'agost,  hi ha un vestit de “mujer ataviada para ceremonia, segunda mitat del S. XIX hasta principios del S. XX”.  Segons la comissària, Marian Rebolledo, “la riqueza de los materiales marca de nuevo la diferencia”. “La saya de seda adamascada, recreación moderna con tela de damasco de seda de medianos dels siglo XIX”, està confeccionada amb un domàs del disseny “coros”. 


El  nostre domàs a més de diversos noms també té diverses versions del disseny. Fins i tot en alguna d’aquestes versions han desaparegut els motius decoratius més originals: els cors, i han estat substituïts per elements decoratius molt més vulgars. En la col·lecció de peces antigues de L’ESCARPIDOR tenim diverses mostres –i amb dissenys i colorits diferents- del “coros”, però tenim també una cotilla popular confeccionada amb un “cors” morat. Cotilla que no potser anterior a la segona meitat del XIX i que fa ben palès la utilització en la indumentària de les classes populars valencianes de teixits creats originàriament per a la litúrgia catòlica.
(Agraïm les informacions facilitades per Victoria Vicente i Vicente Enguidanos)