divendres, 29 de gener del 2016

Un reducte de la coqueteria masculina: ELS JUPETINS DE VELLUT LLAURAT

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
Col·lecció L'escarpidor: jupetí confeccionat al nostre taller

Teixit actual de la nostra col·lecció. Tret d'un jupetí d'època,  de la col·lecció L'escarpidor. 

Per a la vestimenta dels hòmens la moda Imperi (finals del s. XVIII) suposa una inflexió radical. S'estableixen els patrons d'una nova masculinitat, uns nous codis en la indumentària que trenquen amb els vigents  fins aleshores. Els teixits de colors més o menys cridaners o vistosos, juntament amb brodats,  randes,  perruques, maquillatge, desapareixeran de la nova imatge masculina. Codis que es consideraran poc convenients al nou rol masculí, que imposarà i assumirà la nova classe social emergent: la burgesia. De l'ociositat de la aristocràcia es passa a la productivitat manufacturera, comercial o professional dels inductors de la revolució industrial. L'austeritat, el pragmatisme i la funcionalitat seran els nous valors socials, reflex de la naixent mentalitat capitalista. Codis ètics i morals que, així mateix, condicionaran els codis estètics de la indumentària masculina: negació del color, teixits de textura aspra o mat, minimalisme, absència d'elements decoratius innecessaris. Dos- cents anys després encara no s'ha acabat de superar un concepte tan reduccionista de la masculinitat, i tan carregat de connotacions ideològiques.



Jupetins anglesos  amb disseny de quadres tartans 1840-1850

A la indumentària popular, curiosament, li va costar d'acceptar els nous codis, però, també, poc a poc, el negre -la negació del color- s'imposarà. Sobre tot a  partir de la segona meitat del XIX, època que suposa el cant del cigne de la vestimenta tradicional. Malgrat tot, algunes peces de la indumentària de l'home es resistiran: els jupetins i els mocadors de cap (i en part, també, les mantes, recordem  el colorit de les morellanes).
El jupetí es va enfosquir, però va mantindre alguns dels elements mes cridaners d'èpoques anteriors: un cert colorit, teixits sumptuosos, botonada de metalls nobles i elaboració artística.
Els teixits de quadres de vellut llaurat i/o espolinats, amb filatures de seda policromada, representen un alt percentatge dels jupetins de la segona meitat del XIX que han arribat fins a nosaltres. Hi ha varietat de dibuixos, però amb uns esquemes compartits en el disseny del teixit. Hi hauria que confirmar-ho amb documentació sòlida, però tot fa creure que es teixiren a las fàbriques sederes valencianes. A cap lloc d'Espanya hi havia tecnologia per fer-los i, més enllà dels Pirineus, no es coneix eixe tipus de teixit tan específic. Es requerien uns telers prou complexos, de montura doble, que  disposaren de màquina Jaquard i aviadura, amb dos o tres ordits -potser, fins i tot, amb  un ordit alimentat per trescanadora- però sense cap altre automatisme. I amb un rendiment de pocs centímetres diaris (poc més o menys el mateix que els telers d'espolinat que funcionen actualment) Aquesta moda, reduïda a l'àmbit valencià -al menys, quantitativament-, s'estendrà, més enllà de les nostres comarques, al Baix Aragó.
En quant a l'origen del disseny, caldria cercar-lo a la moda victoriana dels tartans escosesos?. Dins de la indumentària popular també trobarem dissenys semblants: als mocadors, mantes, faldellins de llana,...Cal recordar que les classes populars sempre s'han sentit atretes per el colorit, i les teles de quadres o de llistes policromades eren una alternativa més assequible -per el seu menor cost- als teixits mostrejats.

Baix Aragó, cap a 1935.
Idèntic disseny al de la foto de la dreta
Esquena d'un jupetí de la col·lecció L'escarpidor







 Esquena d'un jupetí de la col·lecció L'escarpidor


                                                                 
Vista frontal de jupetí. Col·lecció L'escarpidor

dimarts, 26 de gener del 2016

El disseny chinoise. UNA MOSTRA DE LA COL·LECCIÓ DE L'ESCARPIDOR


La Fallera Major Infantil de València, a la Gala de la Cultura celebrada el passat 17 de gener, va lluir un vestit amb un guarda-peus teixit per Rafael Catalá SA. El disseny és una reproducció d'una mostra antiga de la col·lecció de L'escarpidor i que, per raons purament funcionals, es va batejar amb el nom "chinoise". I teixit per primera vegada en 1997, junt a unes altres dos dissenys.

Mara Calabuig, periodista de Las Provincias especialitzada en moda, va presentar aquells nous teixits en un acte celebrar a la pròpia tenda. Des d'aleshores el dibuix forma part del nostre fons d'armari. S'iniciava  amb el "chinoise" una col·lecció acumulativa que, actualment, ultrapassa els quaranta dissenys.  L'objectiu era crear un fons propi  amb arrels històriques, a més d'oferir als nostres clients un certa exclussivitat i un article de qualitat. Totes les mostres reproduides  per L'escarpidor, tretes dels seus fons documentals, i teixides per diverses fàbriques valencianes, continuen amb plena vigència i ús: són, en definitiva, tradicionals i, en certa mesura, intemporals.

Per què l'empresa Rafael Catalá ha fet ús d'un dibuix amb deneu anys de vigència? I, per què, per una figura tan mediàtica com és la FMI de València? La històrica i emblemàtica fàbrica, hereva de generacions de velluters i amb llargs anys d'existència, i amb un fons documental importantíssim -encara que, malauradament, en gran part expoliat- no tenia res més que oferir?

Més enllà del fet que s'hajen vulnerat unes claussules comercials fonamentades en el respecte i la confiança, des de L'escarpidor fem una lectura positiva. Els dissenys basats en mostres antigues, que formen part de l'inmens  patrimoni  de la sederia valenciana i/o de la indumentària tradicional del poble valencià,  van guanyant suport, eliminant, poca poc, tradicions imaginades o inventades. Per als objectius de L'escarpidor l'afer chinoise ha estat  un pas endavant, un altre reconeiximent per la fidelitat històrica.

I gràcies, moltes gràcies,  als clients i amics que ens han recolzat i defensat: sense ells la nostra existència no tindria sentit.

Detall
Fragment de la mostra original
                               

L'escarpidor a les xarxes socials. PER QUÈ ARA?

La discreció i el respecte a la imatge dels nostres clients ha estat una premissa des dels inicis de la botiga, fa més de trenta anys. No hem  fet publicitat agressiva, ni participem ostentosament als esdeveniments festívols. La nostra presència finalitza quan un producte ix de la botiga: el client té dret a  projectar com vulga la seua imatge -i nosaltres la  respectem- i, a més  a més, pensem que els nostres articles,  posats al carrer,  són el missatge informatiu: la millor publicitat. Tampoc hem tingut vocació de masses: sense ser excloents hem volgut ser diferents, i oferir uns articles seleccionats. I no ens calia massa publicitat comercial per complir el nostres objectius.

Però les circunstàncies ens han obligat a dir-ne la nostra. Quan s'ha vulnerat -per part de tercers- una de les garanties que oferia L'escarpidor -i continuarà oferint- com és el control de la pròpia col·lecció  de teixits, tenim, també, l'obligació de defensar-nos i de defendre a aquells que han confiat en nosaltres.

Així naix, i es justifica, lescarpidor.blogspot.com.: un servici més al nostres amics i clients. No volem utilitzar aquest mitjà per vendre, el volem per informar i donar a conèixer com i per què fem la nostra feina. Comença un nou capítol de la tasca que desenvolupem. Que els déus ens bufen vents propiciatoris.